17 NOV. ANALITZEM LA RADIOTECA COM A ARXIU DE PERFORMANCES SONORAS.

Un portal d’intercanvi de produccions radiofóniques que enriquim entre tots i totes, amb drets compartits, construit col.lectivament per centenars d’emisores, centres i xarxas d’Amèrica Llatina i altres regions del món.

Un portal de intercambio de producciones radiofónicas que enriquecemos entre todas y todos, con derechos compartidos, construido colectivamente por centenares de emisoras, centros y redes, de América Latina y otras regiones del mundo.

  ---------------- 
http://www.radioteca.net/ 
----------------

THE MATRIKA SHAKTI. 15/DICIEMBRE

PRESENTACIÓN PRIMA INTERNACIONAL 

THE ARCANE PARADIGM.

AUDITORIO/TEATRE de LA RIERA de GAIÁ.

22:00horas.
Free Entry // Entrada gratuita

 

Buscar más artistas como THE ARCANE PARADIGM en Myspace Music

Buscar más artistas como THE ARCANE PARADIGM en Myspace Music

 

VideoCharla: Arte, Cuerpo y Violencia en Colombia. FERNANDO PERTÚZ

 

Art Cos i Violència a Colòmbia:


Per què fer Art Social i Polític?Per què fer performance?Per què creu vostè que és important parlar del cos i des del cos?.Una de les primeres performances que vaig veure ... No és fàcil ser artista enmig de la guerra.Començant aquest text apareixen les següents preguntes. Per Fernando Pertuz

Per començar aquestes línies, em remunto als inicis dels noranta, i des d'allà començarem un recorregut pel temps i per obres performatives on el cos transformat, el cos violentat, el cos mort, el cos fràgil ve a complir una funció dins de la societat, havent de obrir els artistes espais per a la reflexió, la memòria, l'homenatge i el dol col.lectiu, permetent que l'art i la vida convisquin i es retroalimenti mútuament.En els noranta realment van ser innumerables les accions performatives dins de l'àmbit nacional a Colòmbia, artistes com El Grup Matraques, El grup A Clon, Raúl Naranjo, Paul Arias, María José Arjona, Rosemberg Sandoval, Yury Forero, Leonardo Herrera, El Col.lectiu Casa Guillermo, Fernando Pertuz, l'artista francès Pierre Pinocelli, i la filòsofa Colombiana Consuelo Pabón, van treballar profundament sobre els seus cossos, transformant-los, ferint, mutilats, i modelant la seva carn o la ment dels que els vam veure i sentim, tot un seguit de performance que van intentar deixar testimoni de la barbàrie que succeïa en el nostre territori i al món, molts van registrar en les seves accions les massacres, altres les narrar i altres les van viure ... Tots expressant els sentiments de dolor i límit pel qual estàvem passant internament i el terror que envolta el nostre entorn des del darrere.